Broken crockery couture

Broken crockery couture

Boing Boing

Li Xiaofeng is a Chinese artist who makes sculptural clothing from broken crockery. The results are lovely and apparently wearable. I don't know if they're dry-clean only or dishwasher-safe.

Li Xiaofeng (via Craft)

Sent with Reeder

Sent from my iPad

And the Most Ridiculous Photochopping Award Goes To... [Photoshop]

And the Most Ridiculous Photochopping Award Goes To... [Photoshop]

Gizmodo

...Al-Ahram! Egypt's state-run and largest newspaper, whose editors weren't happy to see their Big Boss—President Hosni Mubarak—in the last place of this photo at the White House. Thankfully, Photoshop made him win the race, even beating President Obama. More »

Sent with Reeder

MacBook Pro Late 2008

Now that I have my MBP with 8gb of ram, an intel ssd x25-m, a second HHD for mass storage…I only use my Ipad…or mostly… =’(

MBP= heavy work processing pics
Ipad= From Tumblr to EyeTv

The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism

No és la primera vegada que parlo de Naomi Klein i del seu llibre "The Shock Doctrine". Em resulta impressionant la seva clarividència; el "lliure mercat" ens ha portat a la situació actual ? Veure com Wall Street cau i com això pot beneficiar a certs sectors, de com resulta necessari el "shock" per tal de dur a terme certes polítiques racionals però impopulars, etc. "The Crybaby Capitalism" és el que tenim ara actualment al nostre país si extrapolem la situació. De que serveixen els draps calents i les "ajudes" d'última hora quan el que clarament resulta necessari són SOLUCIONS i no palmadetes a l'esquena? Em resulta frapant sentir els noms de Noam Chomsky i Adam Smith en aquest video de la voca del senyor Sullivan. Puc estar d'acord amb certes coses de les que diu A. Sullivan, no han de pagar justos per pecadors, però al final, el que diu Will I Am, crec que és el més encertat, fan falta normes i control sobre com els bancs actuen i fan arribar els diners a la gent i ara, més que mai! On està la liquiditat de la que tothom parla?

Estic cansat de l'ànsia dels nostres polítics per tal de sortir a la foto (SIC). Solucions impopulars o intentar quedar bé? no fos que perdèssim massa vots...

Hotel Costabella ***

Mucho tiempo sin actualizar, limando flecos por un lado, buscando trabajo por otro y, en fin, sin demasiadas cosas que plasmar... hasta hoy!

En estos días me encuentro inmerso en mi nuevo lugar de trabajo que está en la recepción de este edificio, el Hotel Costabella de Girona. Muchas experiencias nuevas comprimidas en un lapso temporal que se me antoja, cuanto menos, breve. Estoy aprendiendo mucho en los pocos días que llevo en plantilla. Lo mejor, sin duda alguna, es el ambiente de trabajo que es como el que pasa a formar parte de un pequeño núcleo familiar con una integración completa y sin traumas.

Hay clientes de todas partes del mundo y de múltiples perfiles pero, el sector que más me está marcando, es el de las personas que se hospedan con nosotros por tener a un familiar en el Hospital Josep Trueta, que es el edificio de color ladrillo que se ve en la foto tras el hotel. Sus estados emocionales varían dependiendo de su situación personal pero todos emanan una elevada intensidad que impregna a quien cruza una mirada con ellos. Puede que el hotel sea de ***, que no sea el Burj Al Arab pero, para mi, estas personas son las que otorgan mayor categoría a este establecimiento puesto que le regalan una cosa que muchos hoteles no tienen, ese toque de distinción y dignidad del que sufre que hace que quienes les rodean empaticen con ellos. El contenido da sentido al continente y, cuando una de estas personas te mira con lágrimas en los ojos y una sonrisa en los labios, te humaniza.

Espero seguir progresando en mi puesto y quien sabe si desvirtualizaros a más de uno.

Sony A900

Ha trigat tant que ja està tot més que dit. S'han dit tantes coses d'ella com que és lletja (?); personalment m'agrada aquest pentaprisma que em fa recordar a les velles reflex. Futurible? almenys en el meu cas no ho crec pas, encara que el cos acabi sortint a 2000€. Ni tinc la $$$ ni el nivell.

Voraginós és el mercat de les FF ara com ara (sic)



Sony DSLR Alpha A900 video demo from Tiger-of-sky on Vimeo.

Sony A700, per fi a les meves mans!

Molt de temps sense actualitzar, pràctiques que s'allarguen, TFC que al final he hagut de posposar fins a l'any que ve, etc, etc. Demà comença una nova vida, toca repartir currículums i enfrontar-se a la "crisi" cara a cara, que de pràctiques no en viu ningú i, de la feina, ben pocs.

Però no estic trist, ans al contrari; no tot és dolent, per fi tinc la meva nova càmera!!! Tot s'ha de dir, m'he hagut de vendre gran part del material fotogràfic que tant m'havia costat aconseguir, m'he hagut de despendre del meu Djembe professional del Senegal que tants anys ha estat al meu costat... i una llarga llista que no diré per no aborrir.

La Sony ha estat a dins d'una caixa durant unes 2 setmanes fins que l'he pogut treure a passejar. És una càmera amb la que et fas molt ràpid als comandaments, almenys jo que tinc les mans grans, ho trobo tot molt ben ubicat. També haig de dir que amb tants botons com té no saps si fer una foto o una partida a la Play. La primera sensació, acostumat a la Dynax 7 analògica, era la d'una càmera molt lleugera, fins i tot diria que massa. És el que té l'evolució, què hi farem. Aquesta sensació dura el que un triga a muntar el grip amb 2 bateries i el 17-35mm f2.8, llavors ja saps el que tens entre les mans! El soroll que fa l'obturador és música comparat amb el de la A100. El que ja és un pelet més complicat, per un amateur com jo, és fer-se amb el control "real" de la càmera. No he fet moltes fotos però m'he trobat que, disparant en manual, em surten dominants de color, quan fent servir els mateixos paràmetres amb la A100 no apareixen. L'haig d'estudiar més a fons, tot arribarà.

Aquí deixo unes mostres:

I per acabar, una proba del bokéh del nou 50mm f1.4 de la meva xicota (Canon 350D):