dilluns, 11 d’agost de 2008

Sony A700, per fi a les meves mans!

Molt de temps sense actualitzar, pràctiques que s'allarguen, TFC que al final he hagut de posposar fins a l'any que ve, etc, etc. Demà comença una nova vida, toca repartir currículums i enfrontar-se a la "crisi" cara a cara, que de pràctiques no en viu ningú i, de la feina, ben pocs.

Però no estic trist, ans al contrari; no tot és dolent, per fi tinc la meva nova càmera!!! Tot s'ha de dir, m'he hagut de vendre gran part del material fotogràfic que tant m'havia costat aconseguir, m'he hagut de despendre del meu Djembe professional del Senegal que tants anys ha estat al meu costat... i una llarga llista que no diré per no aborrir.

La Sony ha estat a dins d'una caixa durant unes 2 setmanes fins que l'he pogut treure a passejar. És una càmera amb la que et fas molt ràpid als comandaments, almenys jo que tinc les mans grans, ho trobo tot molt ben ubicat. També haig de dir que amb tants botons com té no saps si fer una foto o una partida a la Play. La primera sensació, acostumat a la Dynax 7 analògica, era la d'una càmera molt lleugera, fins i tot diria que massa. És el que té l'evolució, què hi farem. Aquesta sensació dura el que un triga a muntar el grip amb 2 bateries i el 17-35mm f2.8, llavors ja saps el que tens entre les mans! El soroll que fa l'obturador és música comparat amb el de la A100. El que ja és un pelet més complicat, per un amateur com jo, és fer-se amb el control "real" de la càmera. No he fet moltes fotos però m'he trobat que, disparant en manual, em surten dominants de color, quan fent servir els mateixos paràmetres amb la A100 no apareixen. L'haig d'estudiar més a fons, tot arribarà.

Aquí deixo unes mostres:




I per acabar, una proba del bokéh del nou 50mm f1.4 de la meva xicota (Canon 350D):