dijous, 7 de febrer de 2008

Turisme i LongTail

The Long Tail és un terme estadístic que fa referència a un tipus de distribució determinat. Va aparèixer per primera vegada de la mà de Chris Anderson a l’octubre de 2004 a la revista Wired per descriure certs tipus de models econòmics i empresarials.

Aquest fenomen ens mostra, d’una banda, un canvi en el procés i comportament per part dels consumidors a l’hora de seleccionar un determinat producte o servei i, de l’altre, ens mostra com Internet ha estat el principal precursor d’aquest canvi.

Així doncs, segons Chris Anderson, el s. XXI estarà dominat per aquest nou model econòmic basat en nínxols, altrament confrontat a l’antic model econòmic de masses.

Va establir 3 regles reguladores de la nova economia de l’entreteniment:
  1. Tot ha d’estar disponible: tots els productes han d’estar dins del mateix canal de distribució i trobaran un comprador per sí mateixos. Al nou model econòmic resulta més costós el fet de fer un estudi de mercat i màrqueting que el fet de llançar el producte directament al mercat.
  2. S’han de rebaixar els preus a la meitat: els preus s’han d’establir d’acord als costos de distribució digital i no als de distribució física tradicional. S’han d’obviar els costos de màrqueting i distribució, qüestió que permetrà que la gent compri més i el mercat creixi amb l’entrada del Long Tail. Aquesta “Llarga Cua” haurà de tenir menys costos que els Hits, doncs no tenen els costos relacionats amb el món Offline que encareixen el producte. S’ha de fer entrar als consumidors al “Long Tail” gràcies als preus baixos.
  3. Hem d’ajudar a trobar els articles del Long Tail: eines que ofereixin productes relacionats al perfil personalitzat de l’usuari de manera que aquest sigui extensible a la resta d’usuaris. El sistema de recomanacions resulta molt important a l’hora de generar el Long Tail. Un client concret pot accedir al sistema d’informació buscant grans Hits però, aquests mateixos, seran els que ajudaran a dinamitzar el Long Tail mitjançant les recomanacions.

Un cop introduït l’anàlisi que fa Chris Anderson, podem veure clarament les implicacions que té en el món del turisme aquest nou model i com és d’important el fet de facilitar l’accés a totes les empreses del sector al món online i del seu posicionament a la xarxa. S’ha de fer una distribució a petita escala que ens permeti dur a terme estratègies de diferenciació i personalització amb el tracte directe amb el client.


Long Tail i turisme:

Les aplicacions del model al turisme és evident i, les seves aplicacions, necessàries per l’evolució de l’activitat turística. Si el turisme és una activitat canviant, tal i com ho és el mercat de la demanda, ens hem d’adaptar a les noves tendències. Els nous sistemes de difusió, les noves tendències de la demanda, tot el que queda reflectit al model de Chris Anderson.

Tots coneixem quin és el nou perfil d’usuari, aquell que demanda un servei personalitzat que s’ajusti al seu perfil personal, aquell que demanda més consell que no pas circuits establerts, aquell que busca informació a la xarxa per planificar el viatge i que només acudeix a l’agència per ultimar els detalls.

El fet de que existeixi una gran varietat allarga la cua de l’oferta. Això beneficia a tots doncs cadascú tindrà accés i sortida als seus desitjos. Els nous sistemes de difusió han de permetre l’accés a tota l’oferta per tal d’enriquir el mercat i abaratir els costos de producció. La funció dels nous especialistes en turisme, o sigui, nosaltres, és la de donar accés a aquest coneixement a tots els usuaris.


Mitjans per dur a terme aquests actes són:

  1. La distribució directa en la que l’empresari turístic manté un contacte directe amb l’usuari, saltant-se tota mena d’intermediaris (Local travel product into a global market).
  2. Tracte personalitzat en el que els intermediaris donaran a conèixer l’oferta més adient per cada perfil de client i en la que s’aconsellarà i guiarà més que “obligarà” a seguir els Hits. Així tot tipus de client té la seva cabuda i el mercat es dinamitza ell mateix.
  3. Xarxes socials en les que els usuaris donen a conèixer les seves experiències personals mitjançant el blogging, videoblogging, suport fotogràfic, etc. Uns exemples: Flickr, Facebook, fotolog, homeaway, viamedius, tripim, Panoramio i així infinites i múltiples alternatives de conèixer les experiències d’altri.

Font: Wiki de l'assignatura 2.0, mestre J.A. Donaire, alumne @manelus. Més bibliografia interessant al wiki.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu